Dóna'm la mà

Dóna'm la mà i arrecera la galta

Sobre el meu pit, i no temis ningú.

Aquests són els dos primers versos de la quarta estrofa del poema Dóna'm la mà del poeta Joan Salvat-Papasseit.

Crec que aquets versos van dirigits a l'estimada del poeta. L'intenta dir que mentre ella estigui al seu costat res li té que fer por.

Jo he escollit aquets dos versos concretament per que sé que és molt agradable sentir-te protegit per algú i m'ha cridat l'atenció.

Missatge en una ampolla trencada

 

Ara tots formem part de la mateixa derrota

i en tornar de la feina els parcs ja són tancats.

Aquests són els dos últims versos del poema Missatge en una ampolla trencada  del poeta  Amadeu Vidal Bonafont.

Jo penso, que aquests dos versos expressen que tots desitjem ser grans quan som petits i quan som adults desitjem tornar a l'infància, però un cop passa l'infantesa és impossible tornar-hi.

BONA PASQUA!!!

Els verbs de la jugada

Aquest és el tercer paràgraf del poema Els verbs de la jugada de David Jou.

"Sorprèn, supera, envia, rebota, llança,

vint-i-dos jugadors i una pilota

fan un univers inacabable."

He seleccionat aquests versos, perquè penso que el futbol es més que un esport, es directament una forma de vida. Molta gent gira al voltant d'ell. Quan el practico, m'allibero dels problemes del dia a dia, i només em concentro en el que estic fent, gaudir.

La música amb mi

He triat una estrofa del poema "Música" de Joan Vilaplana i Comín.

Conec gent disposada
A morir en els teus braços.
Ets el far que il·lumina
Els desesperats.
M'imagino la vida
Sense tu i no m'agrada:
Tot seria silenci,
Foscor i soledat.

Aquesta estrofa transmet al lector una gran passió i un gran afecte per la música, sentiments amb els quals em sento considerablement identificat. Doncs la música ens fa arribar emocions, pensaments, idees. És el mitjà d'expressió que molts han utilitzat per difondre al món la seva opinió o els seus sentiments, i sense ella, tot seria diferent.

Aquests són els cinc primers versos de la tercera estrofa del poema La pell de brau de Salvador Espriu.

"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad."

Aquest autor el que vol explicar sobre aquests versos és que un es pot sacrificar per la multitud, però no la multitud per un sol.

Interpreta'm

Aquests són els dos primers versos de la segona estrofa del poema Interpreta'm de Mireia Calafell i Obiol.

"No marxis, no te’n vagis encara.
Equivoca’t abans"

En aquests versos crec que l'autora ens vol donar a entendre que per molt que volguéssim una cosa i tinguéssim por, abans hem d'intentar aconseguir allò que volem per molt que ens equivoquéssim, i no deixar-ho córrer tot a la primera.

Aquests versos son del poema "Collarets de llum" escrits per Miquel Martí i Pol

"Collarets de llum, quan la tarda fina; 

si el rostoll s'adorm, tot és de joguina." 

En la meva opinió, crec que el poeta ens indica que quan està a punt d'amagar-se el sol, les primeres estrelles que brillen són les mes boniques i pareixen que siguin de joguina.

Els Exàmens

Aquests són els versos del poema "Els Exàmens" escrit per David Jou.

"I les preguntes que semblen un parany, una teranyina,

en lloc d'un retorn a idees visitades i sabudes."

En aquests versos l'autor expressa com li estan fent preguntes que en teoria haurien de ser sobre temes que ell ha estudiat i recorda, però que en realitat sembla que no li preguntin el que ell s'espera.

A vegades, nosaltres estudiem superficialment o simplement no obrim el llibre i llavors es quan ens podem identificar amb el que explica l'autor.

Joc d'escacs

Aquestos versos són del poema Joc d'escacas escrit per  Joan Vinyoli.

 "Avancen els peons

per molts que en caiguin."

En aquest poema crec que el autor vol fe entendre que passi el que passi s'ha de seguir endavant .He escollit aquest poema perquè els escacs és un dels meus jocs preferits i també perquè aquest vers es pot comparar amb moltes circumstàncies de la vida.

J

Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s'ha buidat més que el meu anim
sense tu.

Aquest es el últim vers del poema J escrit per l'escritor David Castillo.
He triat aquest vers perque expresa l'enyorança de la persona que voldriem tenir sempre,  a cada instant del dia al nostre costat però de vegades es impossible complir-ho ja que el treball, la distancia ho impedeix.

Aiguamarina

“i estimar aquest moment,

i estimar aquesta mica de vent”

Aquestos versos són del poema Aiguamarina del poeta Joseph Maria Sagarra que ens vol fer entendre que tenim que viure els moments de la nostra vida amb la màxima felicitat encara que de vegades sigui difícil, tenim que intentar veure la part positiva de les coses i deixar-mos portar per l’amor que sentim i per l’alegria de viure.

Desitjo que us agradi.

Blau de piscina

Aquests versos pertanyen al poema Blau de piscina de Antoni Puigverd.

''El blau llampant de la piscina explica,

com tots els malestars, la vida immòbil.''

En aquest poema l'autor explica com es de relaxant el blau brillant de la piscina.

He triat aquest vers perquè la piscina es un lloc on estic molt de temps i per això comparteixo l'opinió de l'autor.  

He descobert l'amor

Aquest es el primer vers del poema He descobert l'amor, escrit per Enric Casasses.
El vers es:
" He descobert l'amor "

Aquest es un poema molt curt, pero jo crec que nomes amb vuit versos, diu molt. he triat en especial aquest vers perque crec que te referència a alguna persona que sent papallones a l'estomec, per aquella persona que donaria tot el que te, per aixo aquest vers ho descriu tot.
Espero que us agradii!!

Com dir-nos més germà i germana
si hem fet, plegats, el nostre dol?

Aquests dos versos pertanyen al poema Desolació de Josep Carner.
Aquest fragment descriu la importància que té un germà o una germana, perquè amb ells/elles és amb qui realment passes uns bons i uns mals moments encara que a la vista dels altres pareixi que no l'estimes. Perquè un germà/germana no ho canviaría per res.

Déus

Aquests són els dos últims versos del poema Déus

escrit per Lluís Maicas.

No és necessari necessitar,

basta  creure que ho necessites.

He escollit aquest poema perquè és una realitat que
hauriem de veure tots. El que vol dir és que moltes
vegades quan nosaltres pensem que necessitem alguna
cosa és perquè la volem i realment no és una necessitat.

El camí que no faig

Passejaria amb tu per una vella 
ciutat desconeguda i m'hi perdria.