dimarts, 27 de març del 2012

La música amb mi

He triat una estrofa del poema "Música" de Joan Vilaplana i Comín.

Conec gent disposada
A morir en els teus braços.
Ets el far que il·lumina
Els desesperats.
M'imagino la vida
Sense tu i no m'agrada:
Tot seria silenci,
Foscor i soledat.

Aquesta estrofa transmet al lector una gran passió i un gran afecte per la música, sentiments amb els quals em sento considerablement identificat. Doncs la música ens fa arribar emocions, pensaments, idees. És el mitjà d'expressió que molts han utilitzat per difondre al món la seva opinió o els seus sentiments, i sense ella, tot seria diferent.

4 comentaris:

  1. Molt bé, Lennon, la poesia i la música, poc menys que imprescindibles, són molt a prop l'una de l'altra (el pròxim cop, però, limita't al nombre de versos que vam establir, màxim 3).

    ResponElimina
  2. Lamento l'error, Moliner. No era conscient d'aquest límit. El pròxim cop ho faré correctament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No passa res, John, és preferible equivocar-se per excés que per defecte.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.