Les margarides

"Les margarides,

han d'evitar respondre,

per sobreviure."

Aquest és el poema sencer de Les margarides, l'autora del qual és Joana Raspall. He escollit aquest poema perquè crec que té molta raó. Cada persona tenim les nostres opinions i manera de veure les coses; però pel simple fet de no coincidir amb els altres a vegades val la pena callar i no dir el que penses, ja que moltes vegades la gent pot agafar-s'ho de maneres que no hauria. 

Distància

"A despit de la mort, ets meva encara.

Sempre el teu somni viu en mi."

 

Aquests són els dos primers versos del poema Distància de Josep Sebastià Pons.

He triat aquest poema perquè m'ha recordat molt a la meva àvia, tot i que ja no és amb nosaltres sempre la tinc present, sempre penso en ella i apareix moltes nits als meus somnis.

Espero que us agradi!

Aquest cos que ara veieu

Aquest fragment es una estrofa del poema de Montserrat Abelló titulat "Aquest cos que ara veieu"

 "Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra mes clara
pensaments encara
fugissers "

He escollit aquest poema i aquests versos perquè crec que son importants, ella , en el poema crec que vol dir que encara que ens fem grans, no te perquè significar que perdem facultats , i que es important fer-ho saber als altres. La gent gran es molt sabia i te moltes coses que ensenyar-nos.

Cansament

Aquesta vegada he seleccionat aquests quatre versos del poema Cansament de Miquel Duran i Tortajada.

"la caixa blanca on he tancat
dolces cançons
i he soterrat
les il·lusions."


Els he triat perquè en la vida moltes vegades has de tancar etapes, i m'ha passat això fa molt poc. En aquesta caixa tanques els records viscuts fins aquell moment per qualsevol motiu, i a partir d'allí en comences de nous.

El poder del poble

He triat quatre versos del poema La gent no s'adona del poder que té de Joan Brossa.

"amb una vaga general d'una setmana 
n'hi hauria prou per ensorrar l'economia, 
paralitzar l'Estat i demostrar que 
les lleis que imposen no són necessàries." 


Aquest poema m'ha fet pensar en la situació actual, en la qual els caps de l'Estat fan el que volen amb els nostres drets i imposen mesures que afecten a tots. Però hi ha molta gent que no lluita en contra d'aquestes mesures.

Al llarg de la història hi ha hagut revolucions per part de la població que ens demostren el poder que tenim i que, si tothom fica de la seua part, podem canviar moltes coses injustes que passen al món. Si en l'antiguitat van poder canviar les coses, qui ens diu que nosaltres no podem aconseguir que els nostres ideals es facin realitat?

El camí que no faig

Aquests són els dos primers versos de la primera estrofa del poema El camí que no faig de Miquel Martí i Pol.

"Passejaria amb tu per una vella 

ciutat desconeguda i m'hi perdria."

En aquests versos l'autor vol expressar que amb la teua persona estimada sempre estaries amb ell/a, que mai et cansaries d'estar al seu costat.

Fi

Aquest poema escrit per Josep Carner, ens vol fe entendre que totes les coses  tard o d'hora tenen un final i així és el títol d'aquest poema.

Ve la fi de tota cosa: 
malaurat el que se'n tem.

He escollit aquest poema perquè  com he dit  totes les coses tenen un final que a vegades pot ser bo i també dolent.

Necessari i forçós

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol.

Aquestes lletres que he escrit són quatre versos del poema A vegades és necessari i forçós de Salvador Espriu.

L'autor ens vol fer entendre que en certes situacions de la vida està totalment justificat fer un petit sacrifici per evitar un mal major i aquesta situació es pot aplicar en altres problemes que poden sorgir a la vida.

PD: Perdó pel retard, em vaig oblidar.

La nit

Aquests són els quatre primers versos de la primera estrofa del poema La nit de Bernat Artola.

"Que trista esà la nit sense la Lluna

encar que tot el cel sembla una estrella!

Entre totes les nits no n'hi ha alguna

que com la nit sense lluna siga bella!"

En aquests versos, l'autor ens expressa que la Lluna és un element significant en el nostre món. Tal com diu ell, una nit no acaba d'estar totalment plena i bonica si no té Lluna. Les nits que hi falta es veuen tristes i soses, amb la falta de la lluminositat i companyia que transmet aquest satèl·lit natural de la Terra, la Lluna. 

La renouera

"Al volt de la primavera

que coses no fan brogit!

El vent per les fulles noves,

la nova esperança al pit."

Aquest petit paràgraf és del poema "La renouera", escrit per Josep Camer. Jo crec que l'autor ens transmet que, amb el canvi d'estació, la persona canvia. Depèn de l'estació de l'any, la persona és més alegre o més trista.

Els exàmens

Els exàmens, com rovell a les frontisses de les portes successives de la vida -com costa obrir-se pas cap al futur contra nosaltres mateixos!: contra els nervis que tot d'una ens paralitzen, contra l'ansietat que enfosqueix l'horitzó dels dies assenyalats, contra el cansament i la desídia que convertiren en desgana el que hauria pogut ser descobriment i goig.

Aquests son set versos del poema "Els exàmens" del poeta David Jou.
He triat aquets versos perque aquestes dos setmanes ens enfrontem a molts d'examens. Ens ho juguem tot ja que aquest es l'últim mes del curs. Els examens ens produeixen molts de nervis i estrès perque ho volem fer el millor possible, sobretot desitjant que aquells dies de cansament acabin.

En el silenci obscur...

Hola, aquests són quatre versos del poema "En el silenci obscur..." del poeta Màrius Torres:

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,

i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Aquests versos parlen sobre la capacitat que poseeix la música per fer-nos sentir a cadascun de nosaltes sensacions meravelloses i també recordar moments molt importants per a nosaltres, perque la música sempre està present en tots els dies de les nostres vides i no seria el mateix sense ella.

La lluna surt, arriba la nit

Estos son els cinc versos del poema La lluna surt, arriba la nit de Esclasans i Folch, Agustí.

''La lluna surt, arriba la nit, 

és l’hora d’anar a dormir 

així que tanca els ulls,

ningú no pot venir a fer-te mal.

Jo estaré amb tu...''

He triat estos versos perquè me recorda quan era petita i per les nits no podia dormir,i doncs la meva mare se ficava al meu costat i aixi em sentia protegida i podia adormir tranquilament, i la veritat es que algunes vegades estos moments  encara els anlloro, però el temps passa, i massa ràpid....

Rastre Breu

Rastre Breu

"vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida"

Aquests són els tres últims versos del poema Rastre Breu escrit per
Meritxell Cucurella-Jorba. El que vol expressar la poeta és el sentiment
d'enyorança que es pot sentir per una persona. I que els moments en
que no estàs amb aquesta persona es poden arribar a fer eterns. M'ha
agradat molt aquest poema ja que em puc relacionar amb ell.

Meritxell Cucurella-Jorba

La Sardana

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

He agafat estos dos versos del poema "La Sardana" de  Joan Maragall  ja que m'he recordat que la sardana és el ball típic de Catalunya.

Passing-shot

 M'ho sé: fins a l’últim

dia de tots

aniré mal corrent, mal caient, no sabent

o no tenint valor per acabar

sense un crit ni una queixa.

Aquests cinc versos pertanyen al poema Passing-shot de Joan Vinyoli. He escollit aquest fragment perquè és el que millor descriu la meva forma de practicar esport, ja que quasi bé mai he pogut cridar, reclamar o simplement fer alguna queixa per alguna injusticia que s'hagi fet o per algun comportament antiesportiu mentre es competeix. Espero que us hagi agradat i crec que alguns de vosaltres també us ha passat alguna vegada encara que no hagi sigut practicant esport!

Perquè ets la meua amiga!

Perquè ets la meva amiga estimada, 
el meu confident, consellera pacient.




He escollit aquests versos perquè avui és l'aniversari de la meva amiga Esthefania i em van fer recordar a ella, l'hi vull dedicar a ella.

Escric cartes que no rebràs

 

"escric cartes que no rebràs 

des de la terra d’on vinc "

Aquests són els dos primers versos del poema "Escric cartes que no rebràs", de l'autora Meritxell Cucurella-Jorba. He escollit aquests dos versos ja que per motius personals m'han fet sentir identificada. Entenc perfectament què és estar separat d'algú perqué ja no està aquí. A vegades tens moltes ganes d'escriure-li cartes o fer qualsevol cosa per poder-te comunicar amb aquella persona. Tot i que saps que no podràs aconseguir-ho, a vegades escrius cartes que no arribaran a cap lloc per tal d'exterioritzar aquella tristesa.

Jo sóc un dels animals

''Jo sóc un dels animals,

no classificats encara,

en perill d'extinció.''

Aquests són els tres primers versos del poema ''Jo sóc un dels animals'' de Miquel Bauçà. A primera vista, el llegeixes i sembla ximple, però m'he decidit per aquest ja que tots som únics, amb una personalitat, un aspecte, un caràcter que ens defineix, tots som diferents i no hem d'intentar semblar-nos a ningú, simplement ser nosaltres mateixos. Cada persona és un món i penso que tot és més interessant, més misteriós, més bonic... així!

Espero que us agradi!

Les Mans

Hola a tots, aquests son els versos del poema "Les Mans", de Pau Riba:

"I essent la guitarra com és

tan plena de cordes

ponts i clavilles"                                                      

En aquest poema l'autor presenta de manera científica les mans, però es fa la pregunta de com, sent tan complicada de tocar, la guitarra, és possible fer-la sonar. Jo fa uns mesos que he començat a tocar-la, i sento un gran afecte per ella, i per la música, ja que gracies a ella hi ha moments en els que et pots oblidar, un petit instant, dels problemes. 

No creguis que no he pensat molt en tu

Estos són els primers versos de la primera estrofa del poema No creguis que no he pensat molt en tu de Ivan Alonso Huerta.

''no creguis que no he pensat molt en tu, ho he fet, ho he fet...''

He triat estos versos del poema perquè últimament he pensat molt en una persona concreta i m'he sentit identificada.

Rastre breu

He seleccionat els dos primers versos del poema Rastre breu de Meritxell Cucurella-Jorba:



"He buscat en la nit al jaç la teva olor
i en quedava un rastre breu"


En aquests dos versos, l'autora ens transmet el sentiment d'enyorança sobre una persona, busca la seva olor, però ja només en queda un petit rastre. També l'he seleccionat perquè sé el que és patir aquest sentiment, i el temps d'espera és molt dur.

Poema espiritual

Este és el primer vers de la tercera estrofa del Poema espiritual de Dolors Miquel Abellà.

''Els concerts imaginaris tenen espai dins el silenci.''

He triat este vers perquè m'he sentit identificada en el que diu l'autor, perquè a vegades te vols oblidar dels problemes que tens o simplement vols estar una estona desconectat/da del món i te fiques a escoltar música i estas solament tu, la musica i la imagiació i entres en un altre món, en el teu món imaginari. Es possible que no els passe a tots això de la musica però cadascu té la seua forma de desconectar-se una estona del món i anar-se més enlla de la imaginació.

Tant se me'n dóna

Aquests versos pertanyen al poema Tant se me'n dóna de Joan Brossa: 

El que em molesta de les competicions

és que sempre es tracta de guanyar

o de perdre i no tant només de córrer

amigablement una petita aventura.

He triat aquests versos perquè és una realitat! El poeta descriu molt bé la manera de competir en qualsevol esport. Jo penso igual que Joan Brossa, quan es va a competir en qualsevol disciplina el que s'ha de fer és disfrutar el moment, viure una aventura que possiblement no es tornarà a repetir, hi ha molt de temps per guanyar, quan algú vol arribar lluny amb aquest esport sí que te que lluitar per aconseguir el seu somni però de moment el més important és participar i passar-s'ho el millor possible. 

Perdoneu pel retard! 

Pintura caminada

Aquests versos componen l'última estrofa del poema Pintura caminada de l'artista Pere Jaume Borrel i Guinart.


"Torno cansat quan penso, bo i content, 
 que és el mateix el quadre i la natura. 
 Tot passejant els quadres van creixent." 


Avui he pensat en l'art i he buscat poemes que parlessin sobre l'art, evidentment. Quelcom tan bonic, expressiu i creatiu com l'art és digne de ser la inspiració de moltes poesies.
Aquests versos donen a entendre que l'autor també viu l'art, concretament la pintura, i s'inspira fent passejades i observant la natura que l'envolta.

Camp de primavera

Passeja l’aroma
del camp sota el cel,
passeja l’aroma
per sobre del verd.

Hola, aquests quatre versos són del poema "Camp de primavera" de la poeta Isabel Barriel. He triat aquests versos per que estem a la primavera, l'estació on floreixen els camps de flors, i que quan estan florits formen part de paisatges preciosos!

Perdó pel retard.

Cançó

Aquests són els dos primers versos de la setena estrofa del poema Cançó de Miquel Martí i Pol.

"Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, 

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura"

En aquests versos l'autor es refereix a que, si ens parem a pensar, tot el que ens envolta i principalment nosaltres mateixos, és a dir, les nostres accions, els nostres sentiments...són tot paraules. Vulguis o no, sempre s'acaba reflectint tot de la mateixa manera, les paraules.

L'Esperança

Aquests versos pertanyen al poema l'Esperança de Antoni Canu.

dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,

Amb aquest poema Antinu Canu volia expressar que mai no es té que perdre l'esperança i que sempre tenim que lluitar fins aconseguir els nostres reptes.

Perdó pel retràs.

El riu

"Per la porta de casa passa un riu.

No té el cos transparent ni té les aigües tranquil·les.

Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla."

Aquest fragment del poema "El riu", escrit per Josep Maria Escrivà, ens transmet un paisatge, on el poeta ens indica que està en una casa que dvant hi passa un riu que no és gens tranquil i sempre te les aigües revoltes.

El joc de l'oca

Aquest poema és escrit per Joan Brossa.

Em surt un número que m'obliga

A situar-me damunt una oca.

Torno a tirar.

Laberint. Pago cinc punts.

19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.

És de tots conegut l'èxit aconseguit pel joc de l'oca.

Arribo segon al número 63.

He escollit aquest poema perquè em recorda a la meva infància.

Perdó pel retràs.

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem!

Cantem amb l’ànima!

un crit i una sola veu:

Visca la Pàtria!

Aquests són els 4 i únics versos del poema " El Cant del Poble" escrit per Josep Maria de Sagarra.
L'escriptor en aquests versos ens explica que els catalans hem de lluitar pel que volem, sempre hem d'estar units i així ser un poble més fort.

La neurona

La neurona és la peça bàsica en la creació dels meus pensaments.

Cada unió entre neurones em genera un pensament diferent.

de Josep Perelló.

És una reflexió sobre un procés vital bàsic que duem a terme cada segon de la nostra vida i ni ens adonem.
El cervell és un òrgan que encara no em descobert del tot i hi passen unes coses realment inimaginables, per això m'han agradat aquests dos versos sobre les neurones. 

Estrella

Estrella

La nit ha cobert la terra

amb son mantell de foscor

Aquests són els primers versos del poema Estrella 

per Dolors Monserdà. Els he escollit perquè m'han 

fet pensar en la foscor i com canvia el paisatge entre

la nit i el dia. Aquesta transformació és increible i no

es sol apreciar.

 

Dolors Monserdà i Vidal (1945-1919)

L'esperança, encara

En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!





he escollit aquest vers de Clementina Arderiu  perquè em va semblar bonic i m'ha cridat l'atenció en llegir-lo.




perdó pel retràs :)

L'home que tincal meu davant!!

ho sento per no haver-ho posat abans, perquè no vaig poderjustament estava viatjant

dolor, buidor, pecat, espant: 
l'home que tinc al meu davant.

escollit aquests versos perquè m'ha cridat l'atension, és molt rar nibé ho vaig veure vaig tenir un pressentiment que aquests versoshavia de posar-los, però en llegir tot el poema m'ha agradat

Guerra Civil

Guerra Civil

Hola a tots! perdoneu, no el vaig poder publicar però igualment us deixo aquests versos, del poema"Guerra Civil" de Hekatònim:

"Ciutat rancuniosa i tavernàrica:

digueres valentia a la imprudència"

He triat aquesta poesia perque ahir vaig estar amb el meu avi i vam parlar sobre la guerra, en aquest poema l'escriptor crec que vol deixar veure les contradiccions que hi poden haver, quan un país està al mig d'un conflicte bèl·lic.

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà i arrecera la galta

Sobre el meu pit, i no temis ningú.

Aquests són els dos primers versos de la quarta estrofa del poema Dóna'm la mà del poeta Joan Salvat-Papasseit.

Crec que aquets versos van dirigits a l'estimada del poeta. L'intenta dir que mentre ella estigui al seu costat res li té que fer por.

Jo he escollit aquets dos versos concretament per que sé que és molt agradable sentir-te protegit per algú i m'ha cridat l'atenció.

Missatge en una ampolla trencada

 

Ara tots formem part de la mateixa derrota

i en tornar de la feina els parcs ja són tancats.

Aquests són els dos últims versos del poema Missatge en una ampolla trencada  del poeta  Amadeu Vidal Bonafont.

Jo penso, que aquests dos versos expressen que tots desitjem ser grans quan som petits i quan som adults desitjem tornar a l'infància, però un cop passa l'infantesa és impossible tornar-hi.

BONA PASQUA!!!

Els verbs de la jugada

Aquest és el tercer paràgraf del poema Els verbs de la jugada de David Jou.

"Sorprèn, supera, envia, rebota, llança,

vint-i-dos jugadors i una pilota

fan un univers inacabable."

He seleccionat aquests versos, perquè penso que el futbol es més que un esport, es directament una forma de vida. Molta gent gira al voltant d'ell. Quan el practico, m'allibero dels problemes del dia a dia, i només em concentro en el que estic fent, gaudir.

La música amb mi

He triat una estrofa del poema "Música" de Joan Vilaplana i Comín.

Conec gent disposada
A morir en els teus braços.
Ets el far que il·lumina
Els desesperats.
M'imagino la vida
Sense tu i no m'agrada:
Tot seria silenci,
Foscor i soledat.

Aquesta estrofa transmet al lector una gran passió i un gran afecte per la música, sentiments amb els quals em sento considerablement identificat. Doncs la música ens fa arribar emocions, pensaments, idees. És el mitjà d'expressió que molts han utilitzat per difondre al món la seva opinió o els seus sentiments, i sense ella, tot seria diferent.

Aquests són els cinc primers versos de la tercera estrofa del poema La pell de brau de Salvador Espriu.

"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad."

Aquest autor el que vol explicar sobre aquests versos és que un es pot sacrificar per la multitud, però no la multitud per un sol.

Interpreta'm

Aquests són els dos primers versos de la segona estrofa del poema Interpreta'm de Mireia Calafell i Obiol.

"No marxis, no te’n vagis encara.
Equivoca’t abans"

En aquests versos crec que l'autora ens vol donar a entendre que per molt que volguéssim una cosa i tinguéssim por, abans hem d'intentar aconseguir allò que volem per molt que ens equivoquéssim, i no deixar-ho córrer tot a la primera.

Aquests versos son del poema "Collarets de llum" escrits per Miquel Martí i Pol

"Collarets de llum, quan la tarda fina; 

si el rostoll s'adorm, tot és de joguina." 

En la meva opinió, crec que el poeta ens indica que quan està a punt d'amagar-se el sol, les primeres estrelles que brillen són les mes boniques i pareixen que siguin de joguina.

Els Exàmens

Aquests són els versos del poema "Els Exàmens" escrit per David Jou.

"I les preguntes que semblen un parany, una teranyina,

en lloc d'un retorn a idees visitades i sabudes."

En aquests versos l'autor expressa com li estan fent preguntes que en teoria haurien de ser sobre temes que ell ha estudiat i recorda, però que en realitat sembla que no li preguntin el que ell s'espera.

A vegades, nosaltres estudiem superficialment o simplement no obrim el llibre i llavors es quan ens podem identificar amb el que explica l'autor.

Joc d'escacs

Aquestos versos són del poema Joc d'escacas escrit per  Joan Vinyoli.

 "Avancen els peons

per molts que en caiguin."

En aquest poema crec que el autor vol fe entendre que passi el que passi s'ha de seguir endavant .He escollit aquest poema perquè els escacs és un dels meus jocs preferits i també perquè aquest vers es pot comparar amb moltes circumstàncies de la vida.

J

Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s'ha buidat més que el meu anim
sense tu.

Aquest es el últim vers del poema J escrit per l'escritor David Castillo.
He triat aquest vers perque expresa l'enyorança de la persona que voldriem tenir sempre,  a cada instant del dia al nostre costat però de vegades es impossible complir-ho ja que el treball, la distancia ho impedeix.

Aiguamarina

“i estimar aquest moment,

i estimar aquesta mica de vent”

Aquestos versos són del poema Aiguamarina del poeta Joseph Maria Sagarra que ens vol fer entendre que tenim que viure els moments de la nostra vida amb la màxima felicitat encara que de vegades sigui difícil, tenim que intentar veure la part positiva de les coses i deixar-mos portar per l’amor que sentim i per l’alegria de viure.

Desitjo que us agradi.

Blau de piscina

Aquests versos pertanyen al poema Blau de piscina de Antoni Puigverd.

''El blau llampant de la piscina explica,

com tots els malestars, la vida immòbil.''

En aquest poema l'autor explica com es de relaxant el blau brillant de la piscina.

He triat aquest vers perquè la piscina es un lloc on estic molt de temps i per això comparteixo l'opinió de l'autor.  

He descobert l'amor

Aquest es el primer vers del poema He descobert l'amor, escrit per Enric Casasses.
El vers es:
" He descobert l'amor "

Aquest es un poema molt curt, pero jo crec que nomes amb vuit versos, diu molt. he triat en especial aquest vers perque crec que te referència a alguna persona que sent papallones a l'estomec, per aquella persona que donaria tot el que te, per aixo aquest vers ho descriu tot.
Espero que us agradii!!

Com dir-nos més germà i germana
si hem fet, plegats, el nostre dol?

Aquests dos versos pertanyen al poema Desolació de Josep Carner.
Aquest fragment descriu la importància que té un germà o una germana, perquè amb ells/elles és amb qui realment passes uns bons i uns mals moments encara que a la vista dels altres pareixi que no l'estimes. Perquè un germà/germana no ho canviaría per res.

Déus

Aquests són els dos últims versos del poema Déus

escrit per Lluís Maicas.

No és necessari necessitar,

basta  creure que ho necessites.

He escollit aquest poema perquè és una realitat que
hauriem de veure tots. El que vol dir és que moltes
vegades quan nosaltres pensem que necessitem alguna
cosa és perquè la volem i realment no és una necessitat.

El camí que no faig

Passejaria amb tu per una vella 
ciutat desconeguda i m'hi perdria.