Rastre Breu

Rastre Breu

"vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida"

Aquests són els tres últims versos del poema Rastre Breu escrit per
Meritxell Cucurella-Jorba. El que vol expressar la poeta és el sentiment
d'enyorança que es pot sentir per una persona. I que els moments en
que no estàs amb aquesta persona es poden arribar a fer eterns. M'ha
agradat molt aquest poema ja que em puc relacionar amb ell.

Meritxell Cucurella-Jorba

La Sardana

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

He agafat estos dos versos del poema "La Sardana" de  Joan Maragall  ja que m'he recordat que la sardana és el ball típic de Catalunya.

Passing-shot

 M'ho sé: fins a l’últim

dia de tots

aniré mal corrent, mal caient, no sabent

o no tenint valor per acabar

sense un crit ni una queixa.

Aquests cinc versos pertanyen al poema Passing-shot de Joan Vinyoli. He escollit aquest fragment perquè és el que millor descriu la meva forma de practicar esport, ja que quasi bé mai he pogut cridar, reclamar o simplement fer alguna queixa per alguna injusticia que s'hagi fet o per algun comportament antiesportiu mentre es competeix. Espero que us hagi agradat i crec que alguns de vosaltres també us ha passat alguna vegada encara que no hagi sigut practicant esport!

Perquè ets la meua amiga!

Perquè ets la meva amiga estimada, 
el meu confident, consellera pacient.




He escollit aquests versos perquè avui és l'aniversari de la meva amiga Esthefania i em van fer recordar a ella, l'hi vull dedicar a ella.

Escric cartes que no rebràs

 

"escric cartes que no rebràs 

des de la terra d’on vinc "

Aquests són els dos primers versos del poema "Escric cartes que no rebràs", de l'autora Meritxell Cucurella-Jorba. He escollit aquests dos versos ja que per motius personals m'han fet sentir identificada. Entenc perfectament què és estar separat d'algú perqué ja no està aquí. A vegades tens moltes ganes d'escriure-li cartes o fer qualsevol cosa per poder-te comunicar amb aquella persona. Tot i que saps que no podràs aconseguir-ho, a vegades escrius cartes que no arribaran a cap lloc per tal d'exterioritzar aquella tristesa.

Jo sóc un dels animals

''Jo sóc un dels animals,

no classificats encara,

en perill d'extinció.''

Aquests són els tres primers versos del poema ''Jo sóc un dels animals'' de Miquel Bauçà. A primera vista, el llegeixes i sembla ximple, però m'he decidit per aquest ja que tots som únics, amb una personalitat, un aspecte, un caràcter que ens defineix, tots som diferents i no hem d'intentar semblar-nos a ningú, simplement ser nosaltres mateixos. Cada persona és un món i penso que tot és més interessant, més misteriós, més bonic... així!

Espero que us agradi!

Les Mans

Hola a tots, aquests son els versos del poema "Les Mans", de Pau Riba:

"I essent la guitarra com és

tan plena de cordes

ponts i clavilles"                                                      

En aquest poema l'autor presenta de manera científica les mans, però es fa la pregunta de com, sent tan complicada de tocar, la guitarra, és possible fer-la sonar. Jo fa uns mesos que he començat a tocar-la, i sento un gran afecte per ella, i per la música, ja que gracies a ella hi ha moments en els que et pots oblidar, un petit instant, dels problemes. 

No creguis que no he pensat molt en tu

Estos són els primers versos de la primera estrofa del poema No creguis que no he pensat molt en tu de Ivan Alonso Huerta.

''no creguis que no he pensat molt en tu, ho he fet, ho he fet...''

He triat estos versos del poema perquè últimament he pensat molt en una persona concreta i m'he sentit identificada.

Rastre breu

He seleccionat els dos primers versos del poema Rastre breu de Meritxell Cucurella-Jorba:



"He buscat en la nit al jaç la teva olor
i en quedava un rastre breu"


En aquests dos versos, l'autora ens transmet el sentiment d'enyorança sobre una persona, busca la seva olor, però ja només en queda un petit rastre. També l'he seleccionat perquè sé el que és patir aquest sentiment, i el temps d'espera és molt dur.

Poema espiritual

Este és el primer vers de la tercera estrofa del Poema espiritual de Dolors Miquel Abellà.

''Els concerts imaginaris tenen espai dins el silenci.''

He triat este vers perquè m'he sentit identificada en el que diu l'autor, perquè a vegades te vols oblidar dels problemes que tens o simplement vols estar una estona desconectat/da del món i te fiques a escoltar música i estas solament tu, la musica i la imagiació i entres en un altre món, en el teu món imaginari. Es possible que no els passe a tots això de la musica però cadascu té la seua forma de desconectar-se una estona del món i anar-se més enlla de la imaginació.

Tant se me'n dóna

Aquests versos pertanyen al poema Tant se me'n dóna de Joan Brossa: 

El que em molesta de les competicions

és que sempre es tracta de guanyar

o de perdre i no tant només de córrer

amigablement una petita aventura.

He triat aquests versos perquè és una realitat! El poeta descriu molt bé la manera de competir en qualsevol esport. Jo penso igual que Joan Brossa, quan es va a competir en qualsevol disciplina el que s'ha de fer és disfrutar el moment, viure una aventura que possiblement no es tornarà a repetir, hi ha molt de temps per guanyar, quan algú vol arribar lluny amb aquest esport sí que te que lluitar per aconseguir el seu somni però de moment el més important és participar i passar-s'ho el millor possible. 

Perdoneu pel retard! 

Pintura caminada

Aquests versos componen l'última estrofa del poema Pintura caminada de l'artista Pere Jaume Borrel i Guinart.


"Torno cansat quan penso, bo i content, 
 que és el mateix el quadre i la natura. 
 Tot passejant els quadres van creixent." 


Avui he pensat en l'art i he buscat poemes que parlessin sobre l'art, evidentment. Quelcom tan bonic, expressiu i creatiu com l'art és digne de ser la inspiració de moltes poesies.
Aquests versos donen a entendre que l'autor també viu l'art, concretament la pintura, i s'inspira fent passejades i observant la natura que l'envolta.

Camp de primavera

Passeja l’aroma
del camp sota el cel,
passeja l’aroma
per sobre del verd.

Hola, aquests quatre versos són del poema "Camp de primavera" de la poeta Isabel Barriel. He triat aquests versos per que estem a la primavera, l'estació on floreixen els camps de flors, i que quan estan florits formen part de paisatges preciosos!

Perdó pel retard.

Cançó

Aquests són els dos primers versos de la setena estrofa del poema Cançó de Miquel Martí i Pol.

"Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, 

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura"

En aquests versos l'autor es refereix a que, si ens parem a pensar, tot el que ens envolta i principalment nosaltres mateixos, és a dir, les nostres accions, els nostres sentiments...són tot paraules. Vulguis o no, sempre s'acaba reflectint tot de la mateixa manera, les paraules.

L'Esperança

Aquests versos pertanyen al poema l'Esperança de Antoni Canu.

dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,

Amb aquest poema Antinu Canu volia expressar que mai no es té que perdre l'esperança i que sempre tenim que lluitar fins aconseguir els nostres reptes.

Perdó pel retràs.

El riu

"Per la porta de casa passa un riu.

No té el cos transparent ni té les aigües tranquil·les.

Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla."

Aquest fragment del poema "El riu", escrit per Josep Maria Escrivà, ens transmet un paisatge, on el poeta ens indica que està en una casa que dvant hi passa un riu que no és gens tranquil i sempre te les aigües revoltes.

El joc de l'oca

Aquest poema és escrit per Joan Brossa.

Em surt un número que m'obliga

A situar-me damunt una oca.

Torno a tirar.

Laberint. Pago cinc punts.

19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.

És de tots conegut l'èxit aconseguit pel joc de l'oca.

Arribo segon al número 63.

He escollit aquest poema perquè em recorda a la meva infància.

Perdó pel retràs.

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem!

Cantem amb l’ànima!

un crit i una sola veu:

Visca la Pàtria!

Aquests són els 4 i únics versos del poema " El Cant del Poble" escrit per Josep Maria de Sagarra.
L'escriptor en aquests versos ens explica que els catalans hem de lluitar pel que volem, sempre hem d'estar units i així ser un poble més fort.

La neurona

La neurona és la peça bàsica en la creació dels meus pensaments.

Cada unió entre neurones em genera un pensament diferent.

de Josep Perelló.

És una reflexió sobre un procés vital bàsic que duem a terme cada segon de la nostra vida i ni ens adonem.
El cervell és un òrgan que encara no em descobert del tot i hi passen unes coses realment inimaginables, per això m'han agradat aquests dos versos sobre les neurones. 

Estrella

Estrella

La nit ha cobert la terra

amb son mantell de foscor

Aquests són els primers versos del poema Estrella 

per Dolors Monserdà. Els he escollit perquè m'han 

fet pensar en la foscor i com canvia el paisatge entre

la nit i el dia. Aquesta transformació és increible i no

es sol apreciar.

 

Dolors Monserdà i Vidal (1945-1919)

L'esperança, encara

En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!





he escollit aquest vers de Clementina Arderiu  perquè em va semblar bonic i m'ha cridat l'atenció en llegir-lo.




perdó pel retràs :)

L'home que tincal meu davant!!

ho sento per no haver-ho posat abans, perquè no vaig poderjustament estava viatjant

dolor, buidor, pecat, espant: 
l'home que tinc al meu davant.

escollit aquests versos perquè m'ha cridat l'atension, és molt rar nibé ho vaig veure vaig tenir un pressentiment que aquests versoshavia de posar-los, però en llegir tot el poema m'ha agradat

Guerra Civil

Guerra Civil

Hola a tots! perdoneu, no el vaig poder publicar però igualment us deixo aquests versos, del poema"Guerra Civil" de Hekatònim:

"Ciutat rancuniosa i tavernàrica:

digueres valentia a la imprudència"

He triat aquesta poesia perque ahir vaig estar amb el meu avi i vam parlar sobre la guerra, en aquest poema l'escriptor crec que vol deixar veure les contradiccions que hi poden haver, quan un país està al mig d'un conflicte bèl·lic.