dissabte, 31 de març del 2012

Dóna'm la mà


Dóna'm la mà i arrecera la galta

Sobre el meu pit, i no temis ningú.


Aquests són els dos primers versos de la quarta estrofa del poema Dóna'm la mà del poeta Joan Salvat-Papasseit.

Crec que aquets versos van dirigits a l'estimada del poeta. L'intenta dir que mentre ella estigui al seu costat res li té que fer por.

Jo he escollit aquets dos versos concretament per que sé que és molt agradable sentir-te protegit per algú i m'ha cridat l'atenció.

6 comentaris:

  1. Carles (mariner), he ecrit aquesta entrada el diumenge 1 d'abril a les 00:12h però no sé per quin motiu surt el dissabte. Bones pasques! :)

    ResponElimina
  2. PD: m'he equivocat, volia dir moliner

    ResponElimina
  3. Ben escrit Sílvia! tot el món necessita sentir-se protegit alguna vegada també.
    M'ha agradat el poema.

    ResponElimina
  4. No t'amoïnes, Cinta... m'he equivocat, volia dir Sílvia. És un bon poema, sí senyora.

    ResponElimina
  5. Que tendre i bonic Sílvia!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.