"I essent la guitarra com és
tan plena de cordes
ponts i clavilles"
En aquest poema l'autor presenta de manera científica les mans, però es fa la pregunta de com, sent tan complicada de tocar, la guitarra, és possible fer-la sonar. Jo fa uns mesos que he començat a tocar-la, i sento un gran afecte per ella, i per la música, ja que gracies a ella hi ha moments en els que et pots oblidar, un petit instant, dels problemes.
I s'acaba preguntant "com podria mai arribar a tocar-la / sense cometre equivocacions?". Molt bé, Laura. Sabies que Pau Riba és nét del gran Carles Riba?
ResponEliminaNo, no ho sabia, gràcies! ;)
ResponEliminaNo, no ho sabia, gràcies! =)
ResponElimina