dijous, 17 de maig de 2012

Cansament


Aquesta vegada he seleccionat aquests quatre versos del poema Cansament de Miquel Duran i Tortajada.

"la caixa blanca on he tancat
dolces cançons
i he soterrat
les il·lusions."


Els he triat perquè en la vida moltes vegades has de tancar etapes, i m'ha passat això fa molt poc. En aquesta caixa tanques els records viscuts fins aquell moment per qualsevol motiu, i a partir d'allí en comences de nous.

3 comentaris:

  1. Molt bé, Sergi. I no s'han de llançar mai, estes caixes, perquè encara que estiguen tancades formen part de la nostra vida.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt la teva reflexió, Sergi. Això és una de les coses que ens toca passar en la vida i com bé ha dit Moliner, no s'han de llençar mai aquestes caixes, ja que no es sap mai quan es poden tornar a necessitar! ;)

    ResponElimina
  3. Molt bona reflexió Sergi, sempre va bé tancar algunes coses per poder començar-ne d'altres, i aquestes, millor!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.