"A despit de la mort, ets meva encara.
Sempre el teu somni viu en mi."
Aquests són els dos primers versos del poema Distància de Josep Sebastià Pons.
He triat aquest poema perquè m'ha recordat molt a la meva àvia, tot i que ja no és amb nosaltres sempre la tinc present, sempre penso en ella i apareix moltes nits als meus somnis.
Espero que us agradi!
Molt bé, Ashley. La poesia i la sensibilitat ens ajuden a salvar esta distància entre nosaltres i els iaios (o parents) que ja no tenim aquí.
ResponEliminaMolt bonic Ashley!
ResponEliminaBona reflexió Ashley!
ResponEliminaM'agradat molt!
ResponEliminam'agrada ash! :)
ResponElimina