Pintura caminada

Aquests versos componen l'última estrofa del poema Pintura caminada de l'artista Pere Jaume Borrel i Guinart.


"Torno cansat quan penso, bo i content, 
 que és el mateix el quadre i la natura. 
 Tot passejant els quadres van creixent." 


Avui he pensat en l'art i he buscat poemes que parlessin sobre l'art, evidentment. Quelcom tan bonic, expressiu i creatiu com l'art és digne de ser la inspiració de moltes poesies.
Aquests versos donen a entendre que l'autor també viu l'art, concretament la pintura, i s'inspira fent passejades i observant la natura que l'envolta.

Camp de primavera

Passeja l’aroma
del camp sota el cel,
passeja l’aroma
per sobre del verd.

Hola, aquests quatre versos són del poema "Camp de primavera" de la poeta Isabel Barriel. He triat aquests versos per que estem a la primavera, l'estació on floreixen els camps de flors, i que quan estan florits formen part de paisatges preciosos!

Perdó pel retard.

Cançó

Aquests són els dos primers versos de la setena estrofa del poema Cançó de Miquel Martí i Pol.

"Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, 

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura"

En aquests versos l'autor es refereix a que, si ens parem a pensar, tot el que ens envolta i principalment nosaltres mateixos, és a dir, les nostres accions, els nostres sentiments...són tot paraules. Vulguis o no, sempre s'acaba reflectint tot de la mateixa manera, les paraules.

L'Esperança

Aquests versos pertanyen al poema l'Esperança de Antoni Canu.

dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,

Amb aquest poema Antinu Canu volia expressar que mai no es té que perdre l'esperança i que sempre tenim que lluitar fins aconseguir els nostres reptes.

Perdó pel retràs.

El riu

"Per la porta de casa passa un riu.

No té el cos transparent ni té les aigües tranquil·les.

Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla."

Aquest fragment del poema "El riu", escrit per Josep Maria Escrivà, ens transmet un paisatge, on el poeta ens indica que està en una casa que dvant hi passa un riu que no és gens tranquil i sempre te les aigües revoltes.

El joc de l'oca

Aquest poema és escrit per Joan Brossa.

Em surt un número que m'obliga

A situar-me damunt una oca.

Torno a tirar.

Laberint. Pago cinc punts.

19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.

És de tots conegut l'èxit aconseguit pel joc de l'oca.

Arribo segon al número 63.

He escollit aquest poema perquè em recorda a la meva infància.

Perdó pel retràs.

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem!

Cantem amb l’ànima!

un crit i una sola veu:

Visca la Pàtria!

Aquests són els 4 i únics versos del poema " El Cant del Poble" escrit per Josep Maria de Sagarra.
L'escriptor en aquests versos ens explica que els catalans hem de lluitar pel que volem, sempre hem d'estar units i així ser un poble més fort.

La neurona

La neurona és la peça bàsica en la creació dels meus pensaments.

Cada unió entre neurones em genera un pensament diferent.

de Josep Perelló.

És una reflexió sobre un procés vital bàsic que duem a terme cada segon de la nostra vida i ni ens adonem.
El cervell és un òrgan que encara no em descobert del tot i hi passen unes coses realment inimaginables, per això m'han agradat aquests dos versos sobre les neurones. 

Estrella

Estrella

La nit ha cobert la terra

amb son mantell de foscor

Aquests són els primers versos del poema Estrella 

per Dolors Monserdà. Els he escollit perquè m'han 

fet pensar en la foscor i com canvia el paisatge entre

la nit i el dia. Aquesta transformació és increible i no

es sol apreciar.

 

Dolors Monserdà i Vidal (1945-1919)

L'esperança, encara

En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!





he escollit aquest vers de Clementina Arderiu  perquè em va semblar bonic i m'ha cridat l'atenció en llegir-lo.




perdó pel retràs :)

L'home que tincal meu davant!!

ho sento per no haver-ho posat abans, perquè no vaig poderjustament estava viatjant

dolor, buidor, pecat, espant: 
l'home que tinc al meu davant.

escollit aquests versos perquè m'ha cridat l'atension, és molt rar nibé ho vaig veure vaig tenir un pressentiment que aquests versoshavia de posar-los, però en llegir tot el poema m'ha agradat

Guerra Civil

Guerra Civil

Hola a tots! perdoneu, no el vaig poder publicar però igualment us deixo aquests versos, del poema"Guerra Civil" de Hekatònim:

"Ciutat rancuniosa i tavernàrica:

digueres valentia a la imprudència"

He triat aquesta poesia perque ahir vaig estar amb el meu avi i vam parlar sobre la guerra, en aquest poema l'escriptor crec que vol deixar veure les contradiccions que hi poden haver, quan un país està al mig d'un conflicte bèl·lic.