''La lluna surt, arriba la nit,
és l’hora d’anar a dormir
així que tanca els ulls,
ningú no pot venir a fer-te mal.
Jo estaré amb tu...''
He triat estos versos perquè me recorda quan era petita i per les nits no podia dormir,i doncs la meva mare se ficava al meu costat i aixi em sentia protegida i podia adormir tranquilament, i la veritat es que algunes vegades estos moments encara els anlloro, però el temps passa, i massa ràpid....
És bonic però arregla els versos que hi ha paraules que s'han quedat juntes.
ResponEliminaComparteixo la teva opinió, crec que a tots ens agradava molt dormir amb els pares, però ens fem grans, ells ho enlloren més que nosaltres ja que ells dia a dia veuen que sóm més independents i ja no sóm els petits de la casa.
Ara hu arreglare, gràcies per avisarme! ;)
Eliminaja, es aixi, i si no mos diuen aixo de que mos anlloren ells igual hu pensen i avegades no hu poden creuren com passa el temps...
Molt bonic, Diana. Versos ideals per recitar a un fill abans d'anar a dormir (jo ja m'ho miro des de la banda dels pares).
ResponEliminaQue bonic. Qui no s'ha enyorat estos bonics moments amb els nostres pares? (:
ResponElimina