Les margarides

"Les margarides,

han d'evitar respondre,

per sobreviure."

Aquest és el poema sencer de Les margarides, l'autora del qual és Joana Raspall. He escollit aquest poema perquè crec que té molta raó. Cada persona tenim les nostres opinions i manera de veure les coses; però pel simple fet de no coincidir amb els altres a vegades val la pena callar i no dir el que penses, ja que moltes vegades la gent pot agafar-s'ho de maneres que no hauria. 

Distància

"A despit de la mort, ets meva encara.

Sempre el teu somni viu en mi."

 

Aquests són els dos primers versos del poema Distància de Josep Sebastià Pons.

He triat aquest poema perquè m'ha recordat molt a la meva àvia, tot i que ja no és amb nosaltres sempre la tinc present, sempre penso en ella i apareix moltes nits als meus somnis.

Espero que us agradi!

Aquest cos que ara veieu

Aquest fragment es una estrofa del poema de Montserrat Abelló titulat "Aquest cos que ara veieu"

 "Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra mes clara
pensaments encara
fugissers "

He escollit aquest poema i aquests versos perquè crec que son importants, ella , en el poema crec que vol dir que encara que ens fem grans, no te perquè significar que perdem facultats , i que es important fer-ho saber als altres. La gent gran es molt sabia i te moltes coses que ensenyar-nos.

Cansament

Aquesta vegada he seleccionat aquests quatre versos del poema Cansament de Miquel Duran i Tortajada.

"la caixa blanca on he tancat
dolces cançons
i he soterrat
les il·lusions."


Els he triat perquè en la vida moltes vegades has de tancar etapes, i m'ha passat això fa molt poc. En aquesta caixa tanques els records viscuts fins aquell moment per qualsevol motiu, i a partir d'allí en comences de nous.

El poder del poble

He triat quatre versos del poema La gent no s'adona del poder que té de Joan Brossa.

"amb una vaga general d'una setmana 
n'hi hauria prou per ensorrar l'economia, 
paralitzar l'Estat i demostrar que 
les lleis que imposen no són necessàries." 


Aquest poema m'ha fet pensar en la situació actual, en la qual els caps de l'Estat fan el que volen amb els nostres drets i imposen mesures que afecten a tots. Però hi ha molta gent que no lluita en contra d'aquestes mesures.

Al llarg de la història hi ha hagut revolucions per part de la població que ens demostren el poder que tenim i que, si tothom fica de la seua part, podem canviar moltes coses injustes que passen al món. Si en l'antiguitat van poder canviar les coses, qui ens diu que nosaltres no podem aconseguir que els nostres ideals es facin realitat?

El camí que no faig

Aquests són els dos primers versos de la primera estrofa del poema El camí que no faig de Miquel Martí i Pol.

"Passejaria amb tu per una vella 

ciutat desconeguda i m'hi perdria."

En aquests versos l'autor vol expressar que amb la teua persona estimada sempre estaries amb ell/a, que mai et cansaries d'estar al seu costat.

Fi

Aquest poema escrit per Josep Carner, ens vol fe entendre que totes les coses  tard o d'hora tenen un final i així és el títol d'aquest poema.

Ve la fi de tota cosa: 
malaurat el que se'n tem.

He escollit aquest poema perquè  com he dit  totes les coses tenen un final que a vegades pot ser bo i també dolent.

Necessari i forçós

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol.

Aquestes lletres que he escrit són quatre versos del poema A vegades és necessari i forçós de Salvador Espriu.

L'autor ens vol fer entendre que en certes situacions de la vida està totalment justificat fer un petit sacrifici per evitar un mal major i aquesta situació es pot aplicar en altres problemes que poden sorgir a la vida.

PD: Perdó pel retard, em vaig oblidar.

La nit

Aquests són els quatre primers versos de la primera estrofa del poema La nit de Bernat Artola.

"Que trista esà la nit sense la Lluna

encar que tot el cel sembla una estrella!

Entre totes les nits no n'hi ha alguna

que com la nit sense lluna siga bella!"

En aquests versos, l'autor ens expressa que la Lluna és un element significant en el nostre món. Tal com diu ell, una nit no acaba d'estar totalment plena i bonica si no té Lluna. Les nits que hi falta es veuen tristes i soses, amb la falta de la lluminositat i companyia que transmet aquest satèl·lit natural de la Terra, la Lluna. 

La renouera

"Al volt de la primavera

que coses no fan brogit!

El vent per les fulles noves,

la nova esperança al pit."

Aquest petit paràgraf és del poema "La renouera", escrit per Josep Camer. Jo crec que l'autor ens transmet que, amb el canvi d'estació, la persona canvia. Depèn de l'estació de l'any, la persona és més alegre o més trista.

Els exàmens

Els exàmens, com rovell a les frontisses de les portes successives de la vida -com costa obrir-se pas cap al futur contra nosaltres mateixos!: contra els nervis que tot d'una ens paralitzen, contra l'ansietat que enfosqueix l'horitzó dels dies assenyalats, contra el cansament i la desídia que convertiren en desgana el que hauria pogut ser descobriment i goig.

Aquests son set versos del poema "Els exàmens" del poeta David Jou.
He triat aquets versos perque aquestes dos setmanes ens enfrontem a molts d'examens. Ens ho juguem tot ja que aquest es l'últim mes del curs. Els examens ens produeixen molts de nervis i estrès perque ho volem fer el millor possible, sobretot desitjant que aquells dies de cansament acabin.

En el silenci obscur...

Hola, aquests són quatre versos del poema "En el silenci obscur..." del poeta Màrius Torres:

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,

i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Aquests versos parlen sobre la capacitat que poseeix la música per fer-nos sentir a cadascun de nosaltes sensacions meravelloses i també recordar moments molt importants per a nosaltres, perque la música sempre està present en tots els dies de les nostres vides i no seria el mateix sense ella.

La lluna surt, arriba la nit

Estos son els cinc versos del poema La lluna surt, arriba la nit de Esclasans i Folch, Agustí.

''La lluna surt, arriba la nit, 

és l’hora d’anar a dormir 

així que tanca els ulls,

ningú no pot venir a fer-te mal.

Jo estaré amb tu...''

He triat estos versos perquè me recorda quan era petita i per les nits no podia dormir,i doncs la meva mare se ficava al meu costat i aixi em sentia protegida i podia adormir tranquilament, i la veritat es que algunes vegades estos moments  encara els anlloro, però el temps passa, i massa ràpid....

Rastre Breu

Rastre Breu

"vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida"

Aquests són els tres últims versos del poema Rastre Breu escrit per
Meritxell Cucurella-Jorba. El que vol expressar la poeta és el sentiment
d'enyorança que es pot sentir per una persona. I que els moments en
que no estàs amb aquesta persona es poden arribar a fer eterns. M'ha
agradat molt aquest poema ja que em puc relacionar amb ell.

Meritxell Cucurella-Jorba

La Sardana

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

He agafat estos dos versos del poema "La Sardana" de  Joan Maragall  ja que m'he recordat que la sardana és el ball típic de Catalunya.

Passing-shot

 M'ho sé: fins a l’últim

dia de tots

aniré mal corrent, mal caient, no sabent

o no tenint valor per acabar

sense un crit ni una queixa.

Aquests cinc versos pertanyen al poema Passing-shot de Joan Vinyoli. He escollit aquest fragment perquè és el que millor descriu la meva forma de practicar esport, ja que quasi bé mai he pogut cridar, reclamar o simplement fer alguna queixa per alguna injusticia que s'hagi fet o per algun comportament antiesportiu mentre es competeix. Espero que us hagi agradat i crec que alguns de vosaltres també us ha passat alguna vegada encara que no hagi sigut practicant esport!

Perquè ets la meua amiga!

Perquè ets la meva amiga estimada, 
el meu confident, consellera pacient.




He escollit aquests versos perquè avui és l'aniversari de la meva amiga Esthefania i em van fer recordar a ella, l'hi vull dedicar a ella.

Escric cartes que no rebràs

 

"escric cartes que no rebràs 

des de la terra d’on vinc "

Aquests són els dos primers versos del poema "Escric cartes que no rebràs", de l'autora Meritxell Cucurella-Jorba. He escollit aquests dos versos ja que per motius personals m'han fet sentir identificada. Entenc perfectament què és estar separat d'algú perqué ja no està aquí. A vegades tens moltes ganes d'escriure-li cartes o fer qualsevol cosa per poder-te comunicar amb aquella persona. Tot i que saps que no podràs aconseguir-ho, a vegades escrius cartes que no arribaran a cap lloc per tal d'exterioritzar aquella tristesa.

Jo sóc un dels animals

''Jo sóc un dels animals,

no classificats encara,

en perill d'extinció.''

Aquests són els tres primers versos del poema ''Jo sóc un dels animals'' de Miquel Bauçà. A primera vista, el llegeixes i sembla ximple, però m'he decidit per aquest ja que tots som únics, amb una personalitat, un aspecte, un caràcter que ens defineix, tots som diferents i no hem d'intentar semblar-nos a ningú, simplement ser nosaltres mateixos. Cada persona és un món i penso que tot és més interessant, més misteriós, més bonic... així!

Espero que us agradi!

Les Mans

Hola a tots, aquests son els versos del poema "Les Mans", de Pau Riba:

"I essent la guitarra com és

tan plena de cordes

ponts i clavilles"                                                      

En aquest poema l'autor presenta de manera científica les mans, però es fa la pregunta de com, sent tan complicada de tocar, la guitarra, és possible fer-la sonar. Jo fa uns mesos que he començat a tocar-la, i sento un gran afecte per ella, i per la música, ja que gracies a ella hi ha moments en els que et pots oblidar, un petit instant, dels problemes.